La nostra unitat didàctica: Prefixes i sufixos.

Aquesta unitat didàctica va dirigida a alumnes de quart de Primària. Els objectius didàctics principals són:

· Entendre el concepte de prefix i sufix.
· Conèixer el significat i la utilitat d’alguns d’ells.
· Experimentar amb els recursos lingüístics que generen nou vocabulari: la prefixació, la sufixació i la composició.
· Fomentar l’ús del diccionari i treballar l’expressió escrita i oral.

Aquesta unitat consta de 6 activitats repartides en 5 sessions.

1a. Activitat: Iniciació als prefixes:

- Objectius
• Reconèixer els prefixos dins les paraules.
• Establir les relacions que hi ha entre les paraules que tenen el mateix prefix.
• Entendre el significat dels prefixos.

- Metodologia
• Activitat en parelles.

- Durada
• Una sessió 1 hora.

- Desenvolupament
Passarem als infants un full de paraules amb prefixes i sense perquè busquin quines semblances hi ha entre elles. I d’aquí elaborin una definició de prefix.

2a. Activitat: Busquem el significat

- Objectius
• Interpretar i buscar el significat dels diferents prefixes.
• Conèixer més prefixes.

- Metodologia
• Activitat individual i després en parelles.

- Durada
• Una sessió de 30 minuts.

- Desenvolupament
Passarem als infants un full de paraules amb prefixes i hauran d’intentar buscar el significant de la paraula, tenint en compte el prefix que acompanya la paraula.

3a. Activitat: Iniciació als sufixos

- Objectius
• Conèixer el concepte de sufix i els seus significats.

- Metodologia

• Activitat en grup.

- Durada
• Una sessió 1 hora.

- Desenvolupament
Passarem als nens un full amb paraules amb sufixos i ells hauran d’encerclar les paraules que acaben igual i buscar el significat d’aquell sufix. Per exemple, fuster, carnisser… hauran de descobrir que la terminació –er s’utilitza per designar un ofici.

4a. Activitat: Inventem paraules

- Objectius
• Crear paraules amb prefixes i sufixos.
• Explicar el significat d’aquestes.
• Treballar l’expressió oral.

- Metodologia
• Grups de 3 o 4 alumnes

- Durada
• Una sessió 1 hora

- Desenvolupament
Els infants hauran de crear paraules amb prefixes i sufixos, que no siguin reals, però justificant el seu significat.

5a. Activitat: Juguem als daus

- Objectius
• Formar paraules amb sentit
• Definir la paraula que surt als daus i la funció que fa el prefix o el sufix.

- Metodologia
• Activitat en grups de 5 persones

- Durada
• Una sessió 1 hora

- Desenvolupament
Es donen quatre daus a cada grup (un de sufixos, un de prefixes i dos de paraules). Consisteix en llençar els daus i formar paraules amb la combinació que els ha sortit. A més, tenen un comodí (serveix perquè els infants puguin afegir la paraula – prefix- sufix que més els convingui) i un x2 (han de tornar a tirar i crear dues paraules).
Té possibles variants (jocs de cartes ).

6a. Activitat: Canviem el sentit

- Objectius
• Detectar les paraules que contenen prefixes i sufixos.
• Canviar el sentit del text.

- Metodologia
• Activitat individual

- Durada
• Una sessió de 45 minuts

- Desenvolupament
Lliurarem als infants un text on apareixen paraules que contenen prefixes i sufixos. Consisteix en que els alumnes han de detectar aquestes paraules i després modificar-les per tal de canviar el sentit de tot el text i així obtenir un de nou.

EL MESTRE, MODEL DE LLENGUA

El mestre ha de mantenir la seva varietat lingüística, però també ha de conèixer la que es parla a l’escola on treballa, principalment, per dos motius:

- Perquè tot l’ensenyament es vehicula a través de la llengua.

- Perquè cal poder comunicar-nos d’una manera eficaç i poder corregir els alumnes.

El mestre ha de ajudar a que els alumnes mantinguin la seva pròpia varietat, donant-los les eines necessàries perquè coneguin i respectin totes les altres, sense imposar cap d’aquestes com a model de català.

El registre que el mestre ha d’utilitzar por ser formal o informal, sempre que sigui correcte i normatiu, ja que és model per als alumnes. Per aquesta raó, la llengua s’ha de potenciar a totes les àrees del coneixement, tenint en compte que els aspectes normatius es treballaran més a llengua.

És important que el mestre estigui en contínua formació perquè la llengua està en constant canvi.

ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ LINGÜÍSTICA AMB INFANTS NO CATALANOPARLANTS

- Perquè entenguin els missatges orals

o Moltes imatges.

o Comunicació no verbal.

o Demanar un traductor al coordinador ELIC.

o Recerca de paraules de l'idioma de l’alumne per establir una primera comunicació.

o Aula d’acollida.

En aquesta web de la Generalitat sobre llengua i cohesió social hi ha estratègies per als mestres per facilitar la comprensió oral de l'alumnat.

- Per a que intervinguin oralment a classe

o Demanar-li que tradueixi paraules en el seu idioma.

o Que expliqui coses sobre el seu país.

o Activitats lúdiques en parelles. Després en grup. I finalment, tot el grup.

- Per a que millorin la destresa

o Aprofitar els errors col·lectius per comentar-los sense personalitzar.

ESTUDI DE CASOS

1. Sabeu que el curs vinent treballareu en una escola situada a una localitat on es parla un dialecte del català diferent del vostre. Donat aquest cas, expliqueu com us prepararíeu i com afrontaríeu aquesta situació davant els vostres alumnes.

Posem per cas que hem d'anar a treballar a una escola de Lleida. Per preparar-nos, intentarem conèixer la varietat dialectal (la fonètica i el lèxic) i les frases clau d’aquell dialecte, tot llegint llibres, diaris..., relacionant-nos amb els altres mestres.

Davant dels alumnes, el primer pas seria fer-los entendre que existeixen diferents dialectes i que tots són igual d’importants. De mica en mica, aniríem incorporant paraules del seu dialecte al nostre, i també intentaríem que els alumnes n'aprenguessin algunes del nostre. D’aquesta manera, ens enriquiríem tots.

2. Diversos mestres de l’escola on treballeu prepareu una unitat didàctica sobre el temps atmosfèric. Digueu com es podria aprofitar l’avinentesa per enriquir el cabal lèxic i expressiu dels alumnes.

• Introduiríem frases fetes i paraules sobre el temps atmosfèric d’altres dialectes.

• Demanaríem els alumnes que féssin una llista de paraules i expressions atmosfèriques que escolten a casa seva, els seus coneguts, etc.

• Utilitzaríem mitjans audiovisuals atractius per ampliar el seu vocabulari, com els vídeos.

La web de l'Edu3.cat ofereix molts vídeos educatius. Aquest és sobre el vocabulari de la meteorologia.

3. Treballeu en una escola de la conurbació barcelonina on, aproximadament, el 90% dels alumnes són d’origen familiar castellanoparlants. Davant d’aquesta situació, quins aspectes creieu que us heu de plantejar, com a mestres, en relació amb la llengua?

Plantejaríem activitats lúdiques per potenciar l’ús del català, per exemple, el penjat o altres jocs que potenciïn el vocabulari. I transmetríem una actitud positiva davant l'aprenentatge de llengües. Els faríem veure els avantatges de conèixer el català.

Com a mestres, donar un bon exemple de l'ús de la llengua i intentar motivar-los a que utilitzin el català per expressar-se. En cas que algun alumne se'ns dirigeixi en castellà, interactuar amb ells perquè faci servir el català (sense males paraules i sense imposar-lo autoritàriament).

4. Valoreu la pertinència de les següents paraules o expressions dins del context escolar, en boca d’un mestre:

a. Anar de ventre – anar al lavabo – defecar – fer caca – fer popo – cagar

b. Menjar – alimentar – péixer – endrapar – cruspir – ficar-se fins el cul (d’algun menjar) – atipar-se com un lladre – alletar.

c. Un bup-bup, un meu-meu – un gos, un gat – un gosset, un gatet – un ca, un moix – un perret, un minino.

a. Anar al lavabo.

b. Menjar, alimentar, alletar.

c. Un gos, un gat.

Hem escollit aquestes paraules perquè són les que s’utilitzen normalment, sense ser vulgars ni massa formals. A més, són les paraules que podran utilitzar els alumnes en la societat sense ser massa infantils o massa barruers.
Nosaltres, com a futurs mestres, ens hem de dirigir als nostres alumnes amb un vocabulari més proper a l’estàndard.

5. Diem que l’enriquiment de la llengua dels alumnes és un afer transversal, és a dir, que és un objectiu que ateny tots els mestres i totes les àrees del coneixement. Plantegeu un parell d’accions que els mestres d’una escola puguin dur a terme de manera col·lectiva per afavorir aquest objectiu.

Una activitat podria ser treballar les festes populars a l'escola. Cada classe hauria de treballar una festa diferent. Després, es podrà fer una posada en comú per explicar-ho i representar-ho davant de la resta de classes que conformen el cicle. D'aquesta manera, els alumnes han de parlar en català, i podran anar practicant l'expressió oral i aprendran paraules noves. Per acabar, totes les festes es podran exposar mitjançant murals al passadís de l'escola, on tots els alumnes podran llegir-ho.

Tots els mestres es posarien d'acord per fer un diccionari comú a cada classe. Quan un alumne no entén una paraula, l'ha de buscar al diccionari i omplir una petita fitxa amb el seu significat. Aquesta fitxa, i les altres que es vagin confeccionant, s'aniran col·locant en un fitxer per tal que tota la classe les pugui consultar.