1. Sabeu que el curs vinent treballareu en una escola situada a una localitat on es parla un dialecte del català diferent del vostre. Donat aquest cas, expliqueu com us prepararíeu i com afrontaríeu aquesta situació davant els vostres alumnes.
Posem per cas que hem d'anar a treballar a una escola de Lleida. Per preparar-nos, intentarem conèixer la varietat dialectal (la fonètica i el lèxic) i les frases clau d’aquell dialecte, tot llegint llibres, diaris..., relacionant-nos amb els altres mestres.
Davant dels alumnes, el primer pas seria fer-los entendre que existeixen diferents dialectes i que tots són igual d’importants. De mica en mica, aniríem incorporant paraules del seu dialecte al nostre, i també intentaríem que els alumnes n'aprenguessin algunes del nostre. D’aquesta manera, ens enriquiríem tots.
2. Diversos mestres de l’escola on treballeu prepareu una unitat didàctica sobre el temps atmosfèric. Digueu com es podria aprofitar l’avinentesa per enriquir el cabal lèxic i expressiu dels alumnes.
La web de l'Edu3.cat ofereix molts vídeos educatius. Aquest és sobre el vocabulari de la meteorologia.
3. Treballeu en una escola de la conurbació barcelonina on, aproximadament, el 90% dels alumnes són d’origen familiar castellanoparlants. Davant d’aquesta situació, quins aspectes creieu que us heu de plantejar, com a mestres, en relació amb la llengua?
Plantejaríem activitats lúdiques per potenciar l’ús del català, per exemple, el penjat o altres jocs que potenciïn el vocabulari. I transmetríem una actitud positiva davant l'aprenentatge de llengües. Els faríem veure els avantatges de conèixer el català.
Com a mestres, donar un bon exemple de l'ús de la llengua i intentar motivar-los a que utilitzin el català per expressar-se. En cas que algun alumne se'ns dirigeixi en castellà, interactuar amb ells perquè faci servir el català (sense males paraules i sense imposar-lo autoritàriament).
4. Valoreu la pertinència de les següents paraules o expressions dins del context escolar, en boca d’un mestre:a. Anar de ventre – anar al lavabo – defecar – fer caca – fer popo – cagar
b. Menjar – alimentar – péixer – endrapar – cruspir – ficar-se fins el cul (d’algun menjar) – atipar-se com un lladre – alletar.
c. Un bup-bup, un meu-meu – un gos, un gat – un gosset, un gatet – un ca, un moix – un perret, un minino.
a. Anar al lavabo.
b. Menjar, alimentar, alletar.
c. Un gos, un gat.
Hem escollit aquestes paraules perquè són les que s’utilitzen normalment, sense ser vulgars ni massa formals. A més, són les paraules que podran utilitzar els alumnes en la societat sense ser massa infantils o massa barruers.
Nosaltres, com a futurs mestres, ens hem de dirigir als nostres alumnes amb un vocabulari més proper a l’estàndard.
5. Diem que l’enriquiment de la llengua dels alumnes és un afer transversal, és a dir, que és un objectiu que ateny tots els mestres i totes les àrees del coneixement. Plantegeu un parell d’accions que els mestres d’una escola puguin dur a terme de manera col·lectiva per afavorir aquest objectiu.
Una activitat podria ser treballar les festes populars a l'escola. Cada classe hauria de treballar una festa diferent. Després, es podrà fer una posada en comú per explicar-ho i representar-ho davant de la resta de classes que conformen el cicle. D'aquesta manera, els alumnes han de parlar en català, i podran anar practicant l'expressió oral i aprendran paraules noves. Per acabar, totes les festes es podran exposar mitjançant murals al passadís de l'escola, on tots els alumnes podran llegir-ho.
Tots els mestres es posarien d'acord per fer un diccionari comú a cada classe. Quan un alumne no entén una paraula, l'ha de buscar al diccionari i omplir una petita fitxa amb el seu significat. Aquesta fitxa, i les altres que es vagin confeccionant, s'aniran col·locant en un fitxer per tal que tota la classe les pugui consultar.
